Debates electorales

Publicado en: Diario Público (Edició Catalunya) (21.11.2010) (Artículo 10, Focus Electoral) (versió pdf)

Hoy es el día. El momento clave de una campaña, casi siempre, gira alrededor de los debates electorales televisivos. Los debates entre candidatos y, mucho más, los “cara a cara” entre los favoritos, permiten conocer los proyectos que presentan los partidos pero, sobre todo, la personalidad, inteligencia emocional, capacidad dialéctica, proximidad o lejanía respecto a los ciudadanos, y algunos detalles programáticos y de gestión, de cada candidato.

En el debate electoral televisivo, quien respete más las normas y domine con habilidad las técnicas específicas asociadas (con un lenguaje y una mecánica propios) será quien saque más rendimiento. Quien cometa menos fallos, tendrá muchas posibilidades de ser el futuro presidente de Catalunya. También pueden producirse sorpresas.

Las numerosas cámaras ofrecerán planos subjetivos y valiosa información. Todo será observado al detalle y aquel que tenga un control más global de su comunicación verbal y no verbal (tono, gestos, actitud…) será el más beneficiado. Las cámaras hablan cuando el candidato no lo hace. En una conversación, el 65% de la comunicación se produce de forma no verbal, las palabras suponen el 35% restante. Comunicar de manera creíble y coherente con el cuerpo y el rostro será, pues, otro factor decisivo.

Hay muchísimas variables a tener en cuenta antes, durante y después de un debate electoral. Éstos se ganan dentro y fuera del plató. Antes y después. Debaten candidatos, pero se enfrentan las poderosas máquinas de los partidos que deberán influir en la red y en los medios para señalar los aciertos propios y los errores contrarios. Quien se mueva mejor fuera, tiene muchas probabilidades de ganar dentro.
—
Els debats electorals durant la campanya
Avui és el dia. El moment clau d’una campanya gairebé sempre gira al voltant dels debats televisius dels candidats i, encara més, els cara a cara entre els favorits permeten conèixer els projectes dels partits, però, sobretot, la personalitat, la intel·ligència emocional, la capacitat dialèctica, la proximitat respecte dels ciutadans i alguns detalls dels programes i de la gestió.
En aquests debats, treu més rendiment qui respecta més les normes i domina més hàbilment les tècniques específiques associades (amb un llenguatge i una mecànica propis). Qui comet menys errades tindrà moltes possibilitats de ser el proper president de Catalunya. Però també hi pot haver sorpreses.
Les nombroses càmeres oferiran plànols subjectius i una informació valuosa. Qualsevol detall serà observat i qui tingui més control de la comunicació verbal i no verbal (el to, la gestualitat, l’actitud..) en sortirà beneficiat.
Les càmares parlen quan el candidat no ho fa. En una conversa, el 65% de la comunicació és no verbal i les paraules suposen el 35% restant. Comunicar de manera creïble i coherent amb el cos i la cara és un altre factor decisiu. Hi ha moltes més variables a tenir en compte.
Aquests debats es guanyen dins i fora del plató. Abans i després. El debat el fan els candidats, però s’enfronten les màquines poderoses dels partits, que es mouran a la xarxa i als mitjans per assenyalar els encerts propis i les errades dels rivals. Qui es mogui millor fora té fàcil guanyar dins.