Candidatos imposibles

A estas nuevas elecciones al Parlament concurren 39 partidos y coaliciones (16 más respecto a las de 2006), la cifra más alta en la historia democrática de Catalunya. La aparición de nuevos proyectos o la fragmentación de algunos espacios ideológicos podrían explicar este amplio abanico. O, quizás, sea un reflejo de la necesidad de un cambio en la política tradicional. Debemos recordar que el índice de insatisfacción política en Catalunya supera el 80%, según datos del CEO.

La respuesta a la desafección es, fundamentalmente,  la abstención, pero también afloran voces críticas que, despreciando la política formal, riéndose de ella, pretenden sacudir la confortabilidad de lo establecido. Esa sátira crítica, ese humor irreverente, favorece la aparición de candidatos peculiares y otros imposibles. El cómico Colouche abrió el camino en Francia, en 1981. Pero la desafección y el voto de castigo no sólo consiguen dar notoriedad a personajes satíricos con la política. En distintos países, hemos podido ver las candidaturas de un oso de peluche, una candidata virtual o un hámster (este último en Catalunya).

Estos candidatos imposibles son la punta de lanza de una llamada de atención que se mueve bien en la red. Suelen contar con web propia, presencia en Twitter, página de admiradores en Facebook y vídeos en YouTube.
En todos ellos, existe un fondo de provocación que conecta bien con el hastío de los jóvenes y el cansancio creciente hacia la política formal. Pretenden, con la burla, remover, agitar y subvertir los escenarios previsibles de la política. El voto útil y la utilidad del voto les resbalan. Es un grito de protesta sin remordimientos de conciencia.
—
Candidats impossibles

A les eleccions al Parlament concorren 39 partits i coalicions (16 més respecte al 2006), la xifra més alta en la història democràtica de Catalunya. L’aparició de nous projectes o la fragmentació d’alguns espais ideològics podrien explicar aquest ampli ventall. O potser és un reflex de la necessitat d’un canvi en la política tradicional. De fet, l’índex d’insatisfacció política a Catalunya supera el 80%, segons dades del CEO.

La resposta a la desafecció és, sobretot , l’absetenció però també afloren veus crítiques que, menyspreant la política formal, pretenen sacsejar el confort d’allò que està establert. Aquesta sàtira crítica, aquest humor irreverent, afavoreix l’aparició de candidats peculiars o impossibles.

El còmic Colouche va obrir el camí a França el 1981. Però la desafecció i el vot de càstig no només aconsegueixen donar notorietat a personatges satírics amb la política. Fins i tot hem vist candidatures d’un ós de peluix, una candidata virtual o un hàmster (aquest últim a Catalunya).
Aquests candidats impossibles són la punta de llança d’un toc d’atenció que es mou bé en la xarxa. Solen comptar amb pàgina web pròpia, presència a Twitter, pàgina d’admiradors a Facebook i vídeos a YouTube. En tots ells hi ha un fons de provocació que connecta bé amb el tedi dels joves i el cansament creixent cap a la política formal. Pretenen, amb la burla, remoure, agitar i subvertir els escenaris previsibles de la poítica. El vot útil i la utilitat del vot els rellisca. És un crit de protesta sense remordiments de consciència.

Publicado en: Diario Público (Edició Catalunya) (14.11.2010) (Artículo 3, Focus Electoral) (versió pdf)

Artículos de interés:
– Elecciones Ucrania: El cómico Zelenski arrasa y le disputará la presidencia a Poroshenko en la segunda vuelta (La Vanguardia, 1.04.2019). Ver hilo en Twitter