La campanya a Internet dels partits catalans

Entrevista amb Jordi Pueyo de l’ACN (Agència Catalana de Notícies) que reprodueixo a continuació.

Antoni Gutiérrez-Rubí: ‘Si els polítics pensen que les xarxes socials són un mitjà més, es perdran el seu potencial’. L’assessor de comunicació política explica a l’ACN com veu la campanya 2.0 dels partits catalans.

Barcelona (ACN).- L’assessor de comunicació política Antoni Gutiérrez-Rubí ha explicat en una entrevista a l’ACN que està veient ‘esforços importants’ en la campanya a Internet dels partits catalans. No obstant això, alerta que ‘si els polítics pensen que les xarxes socials són un mitjà més’ com la ràdio, la premsa o la televisió ‘es perdran el seu potencial’. Gutiérrez Rubí, director de l’empresa Ideograma, considera que cal anar més enllà i aconseguir que les idees i propostes dels ciutadans que arribin a través d’Internet siguin ‘capaces d’arribar i d’impactar sobre les estructures de partits’. Segons ell, aquest és el repte de la política 2.0, que encara no s’ha assolit en aquesta campanya.

Com ho estan fent els partits a la xarxa en aquesta campanya?
Estem davant la presa de contacte per part de les formacions polítiques i dels seus responsables de comunicació de la transcendència de les xarxes socials. S’estan veient esforços importants. Però tinc la impressió que la concepció realment transformadora de la política 2.0 no ha arribat en aquesta campanya.

Per què?
Els partits polítics estan utilitzant Internet com un espai més per la seva presència i amb una actitud massa cops publicitària i poc digital des del meu punt de vista. Si pensen que les xarxes socials són un mitjà més, com la ràdio, la premsa o la televisió, es perdran el seu potencial regenerador i mobilitzador. Internet no és sumar seguidors, sinó mobilitzar per l’acció.

Els partits poden guanyar vots a la xarxa?
Es pot arribar a guanyar una cosa més important, que és la creació de moviments d’opinió pública. Això pot tenir una traducció en vots. El boca orella a Internet té un potencial exponencial i és una gran oportunitat per crear dinàmiques de fons, que poden fer que alguns ciutadans canviïn, modifiquin o reforcin el seu vot.
Hi ha diàleg amb els internautes?
Estem lluny d’aconseguir que la participació i el diàleg amb els ciutadans a través de la xarxa esdevingui creació de talent, idees o propostes que siguin capaces d’arribar i d’impactar sobre les estructures de partits.

Podem comparar la campanya 2.0 d’aquí amb la d’Obama?
No perquè aquí l’espai digital continua molt enganxat a les dinàmiques organitzatives dels partits. En la campanya 2.0 d’Obama els ciutadans es van mobilitzar, es van autoorganitzar i van imposar la seva agenda al partit. Aquí s’organitzen els activistes que estan a prop de les formacions i exploren una frontera una mica més difusa, però no té res a veure.

Què diria a qui diu que el 2.0 és una moda?
En la història de la humanitat no hi ha hagut cap innovació en termes tecnològics ni comunicatius que hagi adquirit el volum de progressió i velocitat que té la tecnologia 2.0. El temps que han tardat les xarxes socials a penetrar a la societat és extraordinàriament menor al temps de penetració de qualsevol altre canvi tecnològic. Si és una moda, és una moda que està tenint molt d’èxit.