‘El cinisme és el refugi dels polítics quan els falten propostes’

Entrevista amb Albert Soler per al Diari de Girona, amb motiu de la presentació avui (a les 20h) del meu llibre Filopolítica: filosofía para la política en el marc de la VIII edició de NITS. A continuació teniu la transcripció:

Antoni Gutiérrez-Rubí presenta reflexions sobre el que hauria de ser la política. El llibre, que no està a la venda però es pot descarregar lliurement d’Internet, es presenta avui a les 8 del vespre a l’hotel Nord 1901 de Girona.

Què és la filopolítica?
La utilització de l’actitud, la cultura i les idees de la filosofia per a l’acció política.

Filosofem, doncs: els nostres polítics estan més a prop dels cínics o dels estoics?
(Riu) Depèn del polític. Segurament la combinació de cinisme i estoïcisme forma part del context polític actual. Però si hagués d’apostar, potser hi ha més cínics, perquè el cinisme és el refugi quan falten propostes.

I això és avui un fet habitual?
Efectivament, en política ens calen més propostes. Més filosofia, que està orientada a pensar, reflexionar i fer-se preguntes que a buscar respostes fàcils.

Polítics catalans i espanyols són diferents?
En la política catalana la generació de consensos, d’espais de concertació, és més freqüent i més constant. Es tradició buscar espais de confluència.

Oasi és sinònim d’omertà?
He, he. No, al contrari. L’oasi català és, sovint, una manera d’entendre el respecte polític, no la complicitat o el silenci.

De Roosevelt a Bush, de Negrín a Aznar o ZP, de Churchill a Cameron… En política qualsevol temps passat va ser milllor?
No ho crec. El que hi ha és un desig de temps futur, necessitem nous lideratges. Hi ha demanda de nous líders. No és enyorança, sinó esperança.

No em digui que té esperança en l’aparició de veritables líders polítics.
Sí, i tant. Potser ja n’hi ha, però estan fent política fora dels partits polítics.

El líder d’un partit polític és sempre el que estava millor preparat per ser-ho?
Bé, és el que ha generat més consens. A vegades això significa pactes i equilibris, no necessàriament mèrits. Ara bé, també és un mèrit ser l’elegit per haver generat acords.

Per això deia George B. Shaw, que la política és el paradís dels xarlatans?
La política és l’espai de la paraula. I és clar, hi ha paraules buides i paraules plenes. El valor de la paraula és el que fa que sigui bona o mala política.

La política té alguna cosa a veure amb ideals?
Sí, perquè malgrat que la política estigui útimament molt orientada a la gestió dels recursos, aquesta té a veure amb els ideals. És més, una gestió sense ideals no convé.

Com expliquen els ideals que el nostre amic Gaddafi ara sigui el nostre enemic Gaddafi?
Perquè passa a bombardejar els seus ciutadans. No és el mateix la neutralitat que la imparcialitat. La neutralitat és cobardia, la imparcialitat és justícia.

Em molesta que els parlamentaris d’idees oposades fora de la cambra siguin amics, m’agradaria que es barallessin de debò.
Ha, ha. Home, defensar apassionadament les idees no és incompatible amb el respecte. Em penso que és millor discutir-se amb les idees que fer-ho amb les mans…

Entrevista al Diari de Girona (24.03.2011) (versió pdf)