El pes de les xarxes socials el 22M

Entrevista amb Ivan Rodon per al seu reportatge sobre ‘El pes de les xarxes socials el 22M’, on es recullen, també, les opinions de Toni Aira, Martí Gamisans i Yuri Morejón. Aquí teniu la transcripció:

Quatre estudiosos de l’ús de la web 2.0 en la política analitzen quina incidència pot tenir Internet en els pròximes eleccions municipals, i quin ús en fa la majoria de polítics.

Quina incidència poden tenir les xarxes socials el 22M? I els polítics, saben utilitzar adequadament Facebook, Twitter i la resta d’eines de la web 2.0? I una més: Serà determinant (per bé o per mal) l’ús i la gestió d’aquestes eines? Una dada: Tarragona és la demarcació que més creix percentualment pel que fa a l’ús d’Internet i, segons un recent estudi, un 77% dels tarragonins ha navegat per Internet en els darrers tres mesos, i un 44% de la població és connecta assíduament a les xarxes socials, majoritàriament a Facebook (un 42% de la població), Tuenti (9%) i, cada vegada més, Twitter (8%). Per tant, és lògic que ens preguntem, a menys de dos mesos de les eleccions municipals, quina incidència poden tenir en el vot, les xarxes socials. Per mirar de trobar respostes a aquestes preguntes anirem a veure què en pensen alguns dels principals analistes del país pel que fa a la incipient relació dels polítics amb la web 2.0.

D’entrada sembla clar que el volum de ciutadans que accedeixen a les xarxes socials ja no és una xifra anecdòtica i que Internet ha deixat de ser exclusivament “un tema dels joves”. Twitter acaba de celebrar el seu cinquè aniversari amb 700.000 mil usuaris en llengua catalana (se’n calculen uns dos milions a l’Estat espanyol) i si anem a cercar les xifres a Facebook ens adonarem que aquestes encara són més massives. Tot i això, “l’ús de les xarxes socials encara és complementari, i més tenint en compte la configuració d’un país de 947 municipis, bona part dels quals són mitjans i petits pobles. És per això que el contacte directe amb el ciutadà seguirà sent determinant” opina Miquel Martí Gamisans, consultor de Comunicació i director de Catmèdia. Les xarxes socials, de fet, ja estan incidint plenament en l’agenda dels polítics nacionals i locals, i només cal veure com s’estan abocant a Twitter i Facebook, principalment. A Tarragona, sense anar més lluny, tots el candidats han creat els seus perfils a Twitter i a Facebook, alguns amb notable diferència respecte els altres, tant si parlem d’antiguitat com d’habilitat i naturalitat en el seu ús, però tots ells amb la voluntat de ser-hi presents i amb la perspectiva de captar nous votants a través de la xarxa.
“Jo parlo amb el meu alcalde —al que no conec en persona— via Twitter, quan tinc alguna pregunta, crítica o suggeriment a fer sobre la ciutat. L’escolta activa és molt valuosa per a la política quotidiana, i també per a les campanyes”, afirma Yuri Morejon Ramírez de Ocáriz, assessor de Comunicació Pública i Política i director de Yescom Consulting. Morejon afegeix: “La dinàmica de les xarxes obliga als polítics a ser i mostrar-se transparents i accessibles, i els partits petits tenen davant seu una oportunitat per mirar d’igualar-se amb els grans. Si són hàbils, creatius, constants i aporten bons continguts i bons missatges, poden guanyar l’atenció que no tenen en els mitjans tradicionals o en els suports més costosos. Però en tot cas, cal ser conscients que Internet i, particularment, les xarxes socials, són una plataforma més”.

La televisió, segons Yuri Morejon, continua sent el mitjà majoritari i més influent, i les xarxes socials a hores d’ara “no serveixen tant per guanyar vots com per mobilitzar els teus. Que no és poc! Perquè aquests, a la vegada, poden influir en els seus amics i contactes als quals, potser, d’una altra manera hauria resultat impossible arribar”.

Toni Aira, periodista i professor de Comunicació Política i d’Institucions Públiques, també està convençut que “la incidència de les xarxes socials el 22M es notarà, però sobretot entre el públic més actiu a Internet que, en la major part dels casos, està polititzat”. Per a Aira, els usuaris de xarxes socials que poden rebre imputs polítics són, en essència, gent implicada en el procés, ja siguin comunicadors, polítics o gent amb un interès per aquest tipus d’afers superior a la mitjana. Per exemple, si utilitzes Twitter i reps imputs de campanya vol dir que o bé has triat seguir un partit o un polític, o bé el teu entorn d’interès o d’amistat hi té a veure d’alguna manera. Aira, com Morejón, també creu que “les xarxes socials tenen, principalment, una funció de reforç: Posen a disposició dels activistes material i arguments per a rebatre atacs i per fiblar els adversaris i els contra-opinadors”.
A més a més, les xarxes socials també serveixen per trencar, segons Aira, l’espiral de silenci que pot fer creure alguns que la seva posició és solitària i que no paga la pena ser defensada. “A través de les xarxes socials és més fàcil trobar persones i grups en sintonia de pensament, i de forma molt més fàcil i productiva que en el món analògic. I això, no ens enganyem, també activa”.

Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de Comunicació, sosté que l’ús de les xarxes per part de la majoria de candidats creix cada dia, però alerta que els polítics farien bé de “no oblidar que el que cal és interactuar, conversar i, sobretot, escoltar, per recollir i implementar aquelles iniciatives que de veritat preocupen els ciutadans”. Aquesta seria la mare dels ous i el perquè de tot plegat:  Interactuar, escoltar, dialogar, coparticipar… Tot el que sigui portar a la web 2.0 les maneres de fer que han acabat allunyant la gent dels polítics i de la política —la famosa desafecció— acabarà fracassant. En canvi, tot el que suposi un nou plantejament de les relacions polítics-societat basat en el diàleg, en l’escolta activa, en la col·laboració, en la coparticipació i en la transversalitat, afavorirà la recuperació de la credibilitat dels polítics.

Ara bé, els polítics han après a utilitzar les xarxes socials i estan canviant la seva manera de fer les coses o, simplement, han traslladat a la xarxa la seva manera habitual de fer política 1.0? Gutiérrez-Rubí, creu que “cal diferenciar entre els polítics que han integrat, de fa temps, les TIC com una eina més de treball i de relació social, i que es mouen correctament a través de les xarxes, d’aquells que aterren a Internet en plena campanya com a part pura i dura de l’estratègia electoral, perquè els diuen que hi han de ser. Sovint —afegeix Gutiérrez-Rubí— aquests darrers resulten poc creïbles i no hi ha una coherència en la seva manera de fer i desenvolupar l’acció política del dia a dia”.

Miquel Martí Gamisans també és de l’opinió que “els candidats que recolliran els fruits seran els qui han sembrat i cultivat els seus perfils 2.0 de fa temps”, i avisa que “les urgències d’obrir un compte en una xarxa social a darrera hora i aparcar-lo el 23 de maig de poc serviran, perquè l’usuari habitual detectarà ràpidament el frau”.

Vots o relacions de confiança?
Yuri Morejon, expressa un desig: “Confio que les eleccions del 22 de maig suposin un punt d’inflexió i un veritable canvi de mentalitat. Molts polítics comencen a ser conscients de les enormes possibilitats que ofereixen Internet i les xarxes socials per comunicar-se i connectar amb molts ciutadans que, per altres mitjans, seria molt difícil d’arribar-hi. Però no tant per aconseguir vots, sinó per generar xarxes i relacions de confiança”. És essencial canviar de mentalitat, opina Morejon: “Això ja no va de llençar missatges, va de conversar. I només generant relacions de confiança arribarà el vot”. Per tant, tot és qüestió de temps i de paciència, una virtut escadussera en la política.

Toni Aira es mulla més i creu que els polítics que fan un bon ús de les xarxes socials encara són una franca minoria: “El 2.0 per a mi vol dir, en essència, dialogar i compartir. Molts polítics i partits s’hi estan posant de veritat. Però els qui hi aposten de veritat i veuen el 2.0 com una nova via d’interacció i contacte amb la resta de la societat no són el gruix dels nostres polítics. Cada dia que passa n’hi ha més, és cert. Però encara comparteixen les coses fins a un cert punt i dialoguen de manera massa limitada. Però tot és posar-s’hi! De moment, alguns ja han entès que 2.0 no significa propaganda gratuïta i spamejar amb consigna i argumentari a tort i a dret les 24 hores del dia. És un primer pas…”.

Martí Gamisans ho rebla amb una afirmació i una advertència: “La dinamització dels comptes a les xarxes socials demanant aportacions a l’hora de confeccionar els programes electorals o responent a dubtes dels ciutadans són molt apreciats per l’usuari que perceben que la seva opinió és, si més no, escoltada. Ara bé, les urgències d’obrir un compte en una xarxa social a darrera hora i aparcar-lo el 23 de maig de poc serviran i l’usuari habitual detectarà ràpidament el frau”. Un avís per a navegants…en xarxa.

Entrevista per al diari digital Tarragona 21 (7.04.2011)

Articles d’interès:
A Espanya
Els membres del govern espanyol, a anys llum d’Europa i els Estats Units en l’ús de les xarxes socials
A Catalunya
Presència massiva dels nous alts càrrecs del govern a les xarxes socials basades en internet (I)
Presència massiva dels nous alts càrrecs del govern a les xarxes socials basades en internet (II)

Altres:
– Un estudio confirma el poder electoral de las redes sociales (ABC, 27.01.2011)
Ver el Estudio de Pew Internet: ‘The Internet and Campaign 2010‘ (Aaron Smith)