Estem a les portes d’unes eleccions generals que seran transcendentals per les condicions de la seva convocatòria després d’una legislatura breu i atípica, per l’aparició d’una l’extrema dreta que està condicionant l’escenari mediàtic i els equilibris de forces, i per la imprevisibilitat del resultat i de les possibles combinacions per a la formació de Govern.
Un escenari únic en el qual ja s’han començat a fer evidents els diferents enfocaments estratègics dels partits. Des de la concentració de vot de l’esquerra que persegueixen els socialistes a la potenciació de determinats rols que promouen per igual populars i ciutadans mentre miren de reüll a Vox, sense oblidar la necessitat de Podemos de reconstruir el seu relat per no perdre tot el terreny que li pronostiquen les enquestes.
Aquesta competitivitat dins de cada bloc ideològic, sumada a una elevada presència d’indecisos —la major part dels partits presenten fidelitats de vot per sota del 60%— i al fet que els votants cada cop decideixen més tard el seu vot, posa encara més pressió a les formacions per millorar les eines i canals a través dels quals faran arribar els seus missatges als seus respectius públics objectius.
La maquinària electoral està en marxa. Ja estem dins la roda del cicle mediàtic, retroalimentat per l’activitat a les xarxes socials i per tot el que passa —el que veiem i el que no— a l’entorn tancat i privat de la missatgeria instantània. Aquesta campanya serà una nova oportunitat per comprovar el paper que tots aquests canals tenen en el comportament dels votants i en la distribució de continguts de tota mena, com ara les fake news.
Tot just estem començant a entendre l’impacte real i el paper de cada canal de comunicació. En aquest sentit, la setmana passada es va presentar un interessant estudi centrat en l’anàlisi de la credibilitat de la informació política en els entorns digitals. Es tracta de la primera part d’una recerca que està duent a terme la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia, el primer acord de col·laboració entre una empresa i una universitat amb l’objectiu de promoure la difusió i la investigació en l’àmbit de la comunicació i com aquesta impacta en el funcionament de la democràcia.
L’estudi, que es va presentar el passat 20 de març, té com a objectiu analitzar el consum i difusió de continguts polítics en els entorns digitals, per tal d’identificar possibles diferències entre aquells materials que tenen origen en els mitjans tradicionals i aquells que provenen directament de xarxes socials o missatgeria instantània.
Per fer-ho, es va comptar amb la col·laboració de YouGov, un dels principals instituts demoscòpics a escala global, i amb una metodologia que testejava diferents formats relacionats amb televisió, premsa digital, Facebook i WhatsApp per tal de poder mesurar les reaccions i opinions dels enquestats sobre la base de continguts d’aparença real. La mostra utilitzada, superior a les 1.600 persones, era representativa de la població espanyola.
El principal resultat de la investigació és que la credibilitat de la informació que consumeixen els ciutadans en els entorns digitals depèn, en bona mesura, del format en què es rep. En altres paraules, el mitjà segueix dominant sobre el contingut. I entre tots els mitjans, els tradicionals segueixen mantenint una aura de fiabilitat per davant de les xarxes.
Així, una notícia televisiva que es consumeix en format digital, per exemple el web d’un canal televisiu, mostra un 70% més de credibilitat que un contingut rebut via WhatsApp. Per la seva banda, una notícia d’un mitjà digital presenta un 50% més de credibilitat que el format WhatsApp.
Una segona conclusió rellevant és que aquesta credibilitat és el principal factor determinant a l’hora de decidir si compartirem una informació a través de les nostres xarxes personals. Segons aquesta investigació, els ciutadans assumeixen part de la seva responsabilitat i es mostren menys predisposats a compartir aquelles notícies a les quals atribueixen un grau de credibilitat baix.
Centrant-nos en els diferents perfils dels enquestats, criden l’atenció alguns dels resultats identificats per la investigació; com per exemple que el nivell d’estudis és un factor que modifica la predisposició a compartir continguts poc creïbles. Tot indica que menys formació podria traduir-se en menys capacitat crítica a l’hora de difondre informacions amb baixa credibilitat, malgrat que, segons els investigadors, seria necessari posar més el focus en aquest àmbit per consolidar aquesta conclusió.
En canvi, sí que es podia identificar clarament la relació entre edat i actitud crítica davant els continguts. En contra del que podria semblar, els enquestats més joves són els més reticents a compartir continguts que no provinguin de mitjans, mentre que són els de més edat els més clarament predisposats. Semblaria que els nadius digitals tenen més competències i, per tant, més capacitat, a l’hora de discernir entre els diferents continguts que es mouen per les xarxes.
Per últim, els autors de l’estudi també afirmen que un element clau en la credibilitat és el grau d’interès de la persona respecte al contingut. A més interès, menys capacitat crítica. En els tests duts a terme per l’equip es va identificar clarament com, fins i tot les persones amb més cura a l’hora de difondre notícies provinents de missatgeria instantània, baixaven els seus nivells d’alerta quan el tema de la notícia els hi interessava o s’hi sentien interpel·lats d’alguna manera.
Les conclusions de l’estudi són molt rellevants per entendre l’escenari electoral en el que estem immersos. La ciutadania mostra actituds i aptituds per discriminar entre continguts reals i falsos, com ara donant més credibilitat als mitjans tradicionals, però, a la vegada, es detecten certs col·lectius més vulnerables i factors, com l’interès o l’adhesió a una causa, que poden perjudicar la capacitat crítica. En un moment on els partits s’han bolcat en la difusió de continguts digitals, conèixer quina és la seva capacitat d’influència ens permet tenir una imatge més real de fins a quin punt poden ser determinants pel cicle electoral que tenim al davant.
Publicat a: Crític (4.04.2019)
