Entrevista amb Sergi Picazo per al seu reportatge ‘El líder solitari‘ on fa una radiografia de l’estratègia de comunicació d’Artur Mas en relació a les retallades, i on es recullen també les opinions dels amics: Pau Canaleta, Edgar Rovira i David Espinós.
«Mas assumeix majoritàriament en solitari el risc de desgast electoral per la seva política de retallades amb la reivindicació de l’austeritat i la promesa del pacte fiscal. Quatre consultors en comunicació analitzen a fons l’estratègia d’imatge del president: elogien que doni la cara públicament i critiquen la falta d’horitzó i l’excés de personalisme. (…) El Punt Avui ha parlat sobre l’estratègia de Mas per explicar les retallades amb quatre consultors en comunicació política. Parlen els spin doctors Antoni Gutiérrez-Rubí, Edgar Rovira, Pau Canaleta i David Espinós.
Per què Mas explica les retallades, i Rajoy ho evita?
Mas ha rebut retrets i protestes, però el que ningú li pot reprotxar és que no doni la cara. El prestigiós consultor Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de polítics d’alt nivell, està convençut que l’estratègia de “ser exemplar i pedagògic” ha estat un èxit. “Mas ha comprès que per demanar sacrificis ell ha de ser exemplar”, explica, i per tant, “Rajoy s’equivoca rotundament amagant-se davant les retallades”. Gutiérrez-Rubí admet que “assumir la responsabilitat de les retallades pot tenir riscos electorals”, però “el lideratge polític obliga moralment a donar explicacions”. (…)
(…) El problema més greu de l’estratègia, segons Gutiérrez-Rubí, és l’excés de personalisme. Primer, “s’ho ha jugat tot a una sola carta: el pacte fiscal, com a solució per a tots els mals”. Un projecte que, per Espinós, seria una “cortina de fum” per “tapar les retallades”. Paradoxalment el seu lideratge fort i personal és un handicap perquè el pacte fiscal triomfi. No ha creat, segons Gutiérrez-Rubí, una estratègia win-win, on tothom guanyi. “Necessita el suport de la resta de partits. Però ell ha transmès la idea que si el pacte fiscal triomfa només beneficia Mas i CiU. No dóna espai per a la visibilitat dels altres.” Això impediria que “l’oposició s’hi acosti”.(…)» (Llegir reportatge complet)
Publicat a: El Punt Avui (20.05.2012)